Hostname: page-component-848d4c4894-4hhp2 Total loading time: 0 Render date: 2024-06-01T16:40:06.843Z Has data issue: false hasContentIssue false
  • English
  • Français

Self-proclaimed diplomats: Catalan-Lithuanian cooperation during WWI

Published online by Cambridge University Press:  20 November 2018

Joan Esculies  and
Vytautas Petronis Open the ORCID record for Vytautas Petronis [Opens in a new window]
Joan Esculies*
Affiliation:
The Research Group “States, Nations and Sovereignties “, Pompeu Fabra University, Barcelona, Urb. La Florida, c. Dotze, 13, 08130 Sta. Perpètua de Mogoda, Catalonia, Spain
Vytautas Petronis
Affiliation:
The Lithuanian Institute of History, Kražių g. 5, LT-01108 Vilnius, Lithuania
*
∗ Corresponding author. Email: jesculies@hotmail.com
Get access Rights & Permissions [Opens in a new window]

Abstract

The topic of international cooperation between national movements before the end of World War I (WWI) has still not received sufficient scholarly attention. It is common for national historiographies to concentrate on the case of their own nation. When it comes to international relations, however, connections with neighboring nations and national movements - chief adversaries in the achievement of national goals - are usually prioritized. Nevertheless, even before and especially during the war there was a vibrant scene where non-dominant nationalities could practice international diplomacy, conduct discussions, share experiences, build coalitions, and so on. This article explores one of such examples of international relations conducted between the representatives of two nations - the Catalans and the Lithuanians. They came in contact before the war at the Paris-based Union des Nationalités (the Union of Nationalities), an organization that was designed to unite and support non-dominant national movements. Despite being located on the opposite sides of Europe and having no apparent direct connections, the Lithuanians and the Catalans established common ground for cooperation, which especially peaked during WWI.

Keywords

World War ICatalansLithuaniansnationalisminternational cooperation
Type
Articles
Information
Nationalities Papers , Volume 44 , Issue 2 , March 2016 , pp. 340 - 356
Copyright
Copyright © 2016 Association for the Study of Nationalities 

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

“A l'Ateneo de Madrid.” La Veu de Catalunya, June 2, 1916: 2.Google Scholar
“A New International Bureau.” The Peace Movement, 1, 1912: 13–14.Google Scholar
Aleksandravičius, Egidijus, and Kulakauskas, Antanas. 1996. Carų valdžioje, XIX amžiaus Lietuva. Vilnius: Baltos Lankos.Google Scholar
Alomar, Gabriel. 1915. “L'ombra de Garibaldi.” La Campana de Gràcia, January 16: 2.Google Scholar
Annales des Nationalités, 1912-1919.Google Scholar
Aubert, Paul. 1995. “La propagande étrangère en Espagne dans le premier tiers du XXe siède.” Mélanges de la Casa Velázquez 31: 103–176.Google Scholar
Aulneau, J., and Seignobos., Charles eds. 1913. Les Aspirations Autonomistes En Europe. Paris: F. Alcan.Google Scholar
Balcells, Albert, Pujol, Enric, and Sabater, Jordi. 1996. La Mancomunitat de Catalunya i l'Autonomia. Barcelona: Proa.Google Scholar
Barreiro Gordillo, Cristina. 2005. “La prensa española ante la Primera Guerra Mundial. Una síntesis de las posiciones de la prensa y de quienes estaban tras ello y porqué.” Revista Arbil 78. http://www.arbil.org/287829cris.htm.Google Scholar
Bartuška, Vincas. 1937. Lietuvos nepriklausomybės kryžiaus keliais. Kritiškas 1914-1919 metų įvykių ir asmenų, vertinimas. Klaipėda: “Ryto” B-vės spaustuvė.Google Scholar
Bernades, Vicenç. 1975. “La vida d'un diari.” El Poble Català, Serra d'Or 194. November 15.Google Scholar
Camps i Arboix, Josep M. de. 1970. Història de la Solidaritat Catalana. Barcelona: Destino.Google Scholar
Carden, Ronnie Melbourne. 1979. “German Policy toward Neutral Spain in World War I, 1914-1918.” PhD diss., University of New Mexico.Google Scholar
Casassas, Jordi, Colomines, Agustí, González, Enric, and Santularia, Francesc. 2006. Els Fets del Cu-Cut!, cent anys deprés. Barcelona: Centre d'Història Contemporània de Catalunya.Google Scholar
Čepėnas, Pranas. 1977. Naujujų laikų Lietuvos istorija. Vol. 1. Chicago, IL: Dr. Kazio Griniaus fondas.Google Scholar
Čepėnas, Pranas. 1986. Naujųjų, laikų Lietuvos istorija. Vol. 2. Chicago, IL: Dr. Kazio Griniaus fondas.Google Scholar
Colomer, Jordi. 1977. “El doctor Domènec Martí i Julià (1861-1917). Un esboç de biografia política.” L'Avenç 4: 10–16.Google Scholar
Colomer, Jordi. 1984. “La Unió catalanista i la formadó del nacionalisme radical, 1895-1917: l'obra del doctor Martí i Julià.” PhD diss., University of Barcelona.Google Scholar
“Conférence des Nationalités.” 1915. Le Mouvement Pacifiste 7-9: 85–86.Google Scholar
“Conferència de Mlle. Ivonne Pouvreau.” 1916. La Veu de Catalunya, April 29: 1.Google Scholar
Cortade, Eugeni. 1969. Catalunya i la Gran Guerra. Barcelona: Rafael Dalmau Edicions.Google Scholar
“De Ginebra estant.” 1935. La Veu de Catalunya, October 2: 11.Google Scholar
Demm, Eberhard. 1984. “Friedrich von der Ropp und die litauische Frage (1916-1919).” Zeitschrift für Ostforschung 33: 16–56.Google Scholar
Dennet, Carl P. 1919. Prisoners of Great War. Boston: Houghton Mifflin.Google Scholar
Ehrlich, Charles E. 2004. Lliga Regionalista, Lliga Catalana, 1901-1936. Barcelona: Institut Cambó/Alpha.Google Scholar
Eidintas, Alfonsas. 1992a. Slaptasis lietuvių diplomatas: istorinis detektyvas. Vilnius: Valstybinis leidybos centras.Google Scholar
Eidintas, Alfonsas. 1992b. “Deutschland und die Staatlichkeit Litauens im 20. Jahrhundert.” Nordost-Archiv I-1: 21–29.Google Scholar
“banquete de los lituanos, El.” 1916. La Veu de Catalunya, August 13: 1.Google Scholar
“voz baja, En.” 1916. La Acción. Diario de la noche, May 27: 1.Google Scholar
Esculies, Joan, and Martínez Fiol, David. 2014. 12.000 ! Els voluntaris Catalans a la Gran Guerra. Barcelona: Ara Llibres.Google Scholar
Estevez, Xosé. 1992. “El nacionalismo vasco y los congresos de minorías nacionales de la sociedad de naciones (1916-1936).” In XI Congreso de Estudios Vascos, Nuevas formulaciones culturales: Euskal Herria y Europa, 1991, 311–322. Donostia: Eusko Ikaskuntza.Google Scholar
Ferrer, Xavier. 2004. Per l'autodeterminació. Evolució ideológica i política d'Antoni Rovira i Virgili. Tarragona: Arola.Google Scholar
Ferrer, Xavier. 2005. De la nació cultural a la nació política. La ideología nacional d'Antoni Rovira i Virgili. Catarroja: Afers.Google Scholar
Ferrer, Xavier. 2008. “Epíleg.” In Història dels moviments nacionalistes, edited by Rovira i Virgili, Antoni, 541–566. Barcelona: Edicions Base.Google Scholar
Figueres, Josep M. 1990. Valentí Almirall, forjador del catalanisme politic. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Gabrys, Juozas. 1911. Mémoire sur la Nation Lithuanienne. Paris: Imprimerie de la Cour d'Appel.Google Scholar
Gabrys, Juozas. 1914a. Kokia autonomija Lietuvai reikalinga? (Autonomija ar savivalda?). Chicago, IL: Draugas.Google Scholar
Gabrys, Juozas. 1914b. “Les desiderata de différentes nationalités.” In Congrès Mondial Des Associations Internationales, 715–719. Brussels: Office Central de Institutions Internationales.Google Scholar
Gabrys, Juozas, ed. 1917. Compte Rendu de la III-Conférence des Nationalités réunie à Lausanne 27-29 juin 1916. Lausanne: Lausanne: Office de l'Union des Nationalités.Google Scholar
Gabrys, Juozas. 1920. Vers l'Indépendance lithuanienne, par J. Gabrys. Faits, impressions, souvenirs, 1907-1920. Lausanne: Librairie centrale des nationalités.Google Scholar
Gabrys, Juozas. 1937. “Mūsų nepriklausomybės ir erškėčių keliais.” Naujoji Romuva 41: 737.Google Scholar
Hetherington, Peter. 2012. Unvanquished. Joseph Pilsudski, Resurrected Poland and the Struggle for Eastern Europe. Houston, TX: Pingora Press.Google Scholar
“il·lustre, Hostessa.” 1916. La Veu de Catalunya, April 6: 2.Google Scholar
Hroch, Miroslav. 1985. Social Preconditions of National Revival in Europe. A Comparative Analysis of the Social Composition of Patriotic Groups among the Smaller European Nations. Cambridge: Cambridge University Press.Google Scholar
“III Conferencia de las Nacionalidades.” 1916. El Poble Català, July 24: 1.Google Scholar
“III Conferència de les Nationalitats. L'exposició.” 1916. El Poble Català, July 25: 1.Google Scholar
Izquierdo, Santiago. 2001. Pere Coromines (1870-1939). Catarroja: Afers.Google Scholar
Izquierdo, Santiago. 2002. La primera victòria del catalanisme polític. Barcelona: Pòrtic.Google Scholar
Izquierdo, Santiago. 2006. República i autonomia. El difícil arrelament del catalanisme d'esquerres 1904-1931. Catarroja: Afers.Google Scholar
Izquierdo, Santiago, Rubí., Gemma eds. 2009. Els orígens del republicanisme nacionalista. El centre nacionalista republicà a Catalunya (1906-1910). Barcelona: Centre d'Història Contemporània de Catalunya.Google Scholar
Kulakauskas, Antanas. 2000. Kova už valstiečių sielas. Caro valdžia, Lietuvos visuomenė ir pradinis švietimas XIX a. viduryje. Kaunas: Vytauto Didžiojo universiteto leidykla.Google Scholar
“La III Conferència de les Nacionalitats, de Lausanne.” 1916. La Nació, August 5: 5–6.Google Scholar
“La III Conferència de les Nacionalitats, de Lausanne.” 1916. La Nació, July 8: 5–6.Google Scholar
“La miseria en Lituania.” 1917. ABC, April 2: 2.Google Scholar
“La nova Europa que s'obira.” 1915. La Nació, July 10: 4.Google Scholar
Lietuvių informacijos biuras. 1915. Paris.Google Scholar
Llorens, Jordi. 1989. Catalanisme i moviments nacionalistes contemporanis (1885-1901): Missatges a Irlanda, Creta i Finlàndia. Barcelona: Rafael Dalmau.Google Scholar
Llorens, Jordi. 1992. La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític: dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià: 1891-1903. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Llorens, Jordi. 1996. La Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista: dues associacions del primer catalanisme. Barcelona: Rafael Dalmau.Google Scholar
Mares, Antoine. 1991. “La vision française de l'Europe centrale du XIX e au XX e siède.” Cahiers du Centre de Recherches Historiques 7. http://ccrh.revues.org/2843.Google Scholar
Martínez Fiol, David. 1991. Els “voluntaris catalans” a la Gran Guerra (1914-1918). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Marvaud, Angel. 1913.“Le Mouvement Catalan.” In Les Aspirations Autonomistes En Europe, edited by Aulneau, J. and Seignobos, Charles, 81–108. Paris: F. Alcan.Google Scholar
Maseras, Alfons. 1916. “Yvonne Pouvreau y sa creuada en pro de Lituania” Feminal, April 30: 7.Google Scholar
Massot, Josep. 2005. Jordi Rubió i Balaguer. Semblança biogràfica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.Google Scholar
Molas, Isidre. 1972. Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia. 2 vols. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Miknys, Rimantas. 1995. Lietuvos demokratų partija 1902-1915 metais. In Lietuvių Atgimimo Istorijos Studijos 10. Vilnius: Baltoji Varnelė.Google Scholar
Miknys, Rimantas, and Motieka, Egidijus. 1990. “Tautiškoji lietuvių demokratų partija: idėjinėspolitinės kūrimosi aplinkybės.” In Lietuvių, Atgimimo Istorijos Studijos 1, 80–126. Vilnius: Baltoji Varnelė.Google Scholar
Misiūnas, Remigijus. 2004. Informacinių. kovų, kryžkelėse: JAV lietuvių informacinės kovos XIX a. pabaigoje – 1922. Vilnius: Versus Aureus.Google Scholar
“Pouvreau en el Ateneo, Mlle. I.” 1916. España. Semanario de la vida nacional, May 25: 18.Google Scholar
Motieka, Egidijus. 1996. “The Great Assembly of Vilnius, 1905.” Lithuanian Historical Studies 1: 84–96.Google Scholar
Motieka, Egidijus. 2005. Didysis Vilniaus Seimas. Vilnius: Lietuvos istorijos instituto leidykla.Google Scholar
“veiksmas Lietuvai šelpti, Naujas.” 1916. Dabartis 93: 1.Google Scholar
Núñez Seixas, Xosé M. 2010. Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme politic i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1936). Catarroja: Afers.Google Scholar
P. 1915. “Havana.” La Nació, August 7: 4.Google Scholar
“que Lituania viva, Para.” 1916. Iberia, April 22: 10–11.Google Scholar
Pélissier, Jean. 1912. “The First Universal Congress of Nationalities.” The Peace Movement 8: 119–120.Google Scholar
“Pouvreau, Per la Lithuania. Conferència Mlle.” 1916. La Nació, April 15: 8.Google Scholar
“Pouvreau, Per la Lithuania. Conferència Mlle.” 1916. La Veu de Catalunya, April 16: 1.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1916. La Nació, December 23: 2.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Nació, January 13: 3.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Nació, February 3:4.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Nació, February 17: 3.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Nació, March 8: 8.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Nació, April 7: 8.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Vanguardia, February 2: 3.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Vanguardia, April 1: 5.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Vanguardia, June 2: 3.Google Scholar
“la Lituània, Per.” 1917. La Vanguardia, August 21: 3.Google Scholar
“l'amorosiment del calvari lituà, Per.” 1916. La Nació, December 9: 7.Google Scholar
Pich, Josep. 2002. El Centre Català: la primera associació política catalanista, 1882-1894. Catarroja: Afers.Google Scholar
Pich, Josep. 2003. Almirall i el Diari Català, 1879-1881: l'inici del projecte político-ideològie del catalanisme progresista. Barcelona: Eumo.Google Scholar
Pich, Josep. 2004. Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904). Barcelona: Eumo.Google Scholar
Pons, Damià. 2007. “Introduction.” In La minyonia d'un infant orat, edited by Riber, Llorenç, 9–38. Barcelona: La Magrana.Google Scholar
Pons, Damià et al. 2011. Actes de les jornades d'estudi sobre Llorenç Riber. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Pouvreau, Ivonne. 1915a. “La qüestió d'Orient.” La Veu de Catalunya, May 29: 2.Google Scholar
Pouvreau, Ivonne. 1915b. “La qüestió polonesa.” La Veu de Catalunya, June 26: 2.Google Scholar
Pouvreau, Ivonne. 1916a. “La Lituanie et la presse mondiale, par M. P.” Pro Lituania 8–10: 112.Google Scholar
Pouvreau, Ivonne. 1916b. “Les souffrances du peuple lithuanien.” Pro Lituania 11-12: 132–136.Google Scholar
Pouvreau, Ivonne. 1917. La Nation Catalane: son passé, son présent et son avenir. Lausanne: Office Central Union des Nationalités.Google Scholar
“Pro-Lituània.” 1916. Gent Nova. Portaveu del Centre Catalanista Gent Nova de Badalona, December 2: 5–6.Google Scholar
“nacionalista, Propaganda.” 1916. El Poble Català 17 June: 1.Google Scholar
Puig i Cadafalch, Josep. 1912. “El congrés de les nacionalitats.” La Veu de Catalunya, July 17: 1.Google Scholar
“des patriotes lithuaniens, Résolutions.” 1916. Le Mouvement Pacifiste, 1–4: 18.Google Scholar
Riquer, Borja de. 1977. Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Rovira i Virgili, Antoni. 1912. Història dels moviments nacionalistes. Barcelona: Societat d'Estudis Catalans.Google Scholar
Rovira i Virgili, Antoni. 1916. Els valors ideals de la guerra. Barcelona: Societat Catalana d'Edicions.Google Scholar
Rovira i Virgili, Antoni. 2008. Història dels moviments nacionalistes. Barcelona: Edicions Base.Google Scholar
Rovira i Virgili, Antoni (published under pseudonym Capitan Morley). 1914-1925. La Guerra de les nacions: història documentada. 5 vols. Barcelona: Societat Catalana d'Edicions.Google Scholar
Sabaliūnas, Leonas. 1990. Lithuanian Social Democracy in Perspective 1893-1914. Durham, NC: Duke University Press.Google Scholar
Senn, Alfred Erich. 1967. “Garliawa: A Study in Émigré Intrigue, 1915-1917.” The Slavonic and East European Review 45 (105): 411–424.Google Scholar
Senn, Alfred Erich. 1977. “The Activity of Juozas Gabrys for Lithuania's Independence, 1914-1920.” Lituanus. Lithuanian Quarterly Journal of Arts and Sciences 23-1. http://www.lituanus.org/1977/77_1_02.htm.Google Scholar
Smith, David J., and Hiden, John. 2012. Ethnic Diversity and the Nation State: National Cultural Autonomy Revisited. London: Routledge.Google Scholar
“Conferència important, Sobre Lituània.” 1916. La Veu de Catalunya, April 14: 1.Google Scholar
Soutou, Georges-Henri. 1995. “Jean Pélissier et l'Office Central des Nationalités, 1911-1918: un agent du gouvernement francais auprès des Nationalités.” In Recherches sur la France et le problème des nationalités pendant la première guerre mondiale (Pologne - Lithuanie - Ukraine), edited by Ghislain de Castelbajac, Sébastien de Gasquet, and Georges-Henri Soutou, 13-41. Paris: PU Paris-Sorbonne.Google Scholar
Spiller, G. ed. 1911. Papers on Inter-Racial Problems, Communicated to the First Races Congress. London: P. S. King & Son.Google Scholar
Staliūnas, Darius. 2004. “Did the Government Seek to Russify Lithuanians and Poles in the Northwest Region After the Uprising of 1863-64?” Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History 5: 273–289.Google Scholar
Staliūnas, Darius. 2007. Making Russians. Meaning and Practice of Russification in Lithuania and Belarus After 1863. New York: Rodopi.Google Scholar
Steponaitis, Antanas. 1940. Atsiminimai 1914-1919. Lietuvių veikla Šveicarijoj Did. Karo metu. Kaunas: Žaibas.Google Scholar
Termes, Josep, and Colomines, Agustí. 1992. Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Ucelay-Da Cal, Enric. 1984. ““El Mirall de Catalunya”: models internacionals en el desenvolupament del nacionalisme i del separatisme català, 1875-1923.” Estudios de Historia Social I-II (28-29): 213–219.Google Scholar
Ucelay-Da Cal, Enric. 2003. El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España. Barcelona: Edhasa.Google Scholar
“intervenció lloable, Una.” 1916. La Nació, August 12: 4.Google Scholar
Watson, D. R. 1995. “Jean Pélissier and the Office Central des Nationalités, 1912-1919.” The English Historical Review 110 (439): 1191–1206.Google Scholar
Zeeman, Z. A. B., and Scharlau, W. B. 1965. The Merchant of Revolution: The Life of Alexander Israel Helphand (Parvus), 1867-1924. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar