Hostname: page-component-76fb5796d-x4r87 Total loading time: 0 Render date: 2024-04-27T06:44:20.531Z Has data issue: false hasContentIssue false

Pequeña explotación agrícola, reproducción de las unidades familiares campesinas y mercado de trabajo en la viticultura mediterránea del siglo XIX: el caso catalán1

Published online by Cambridge University Press:  28 April 2010

Josep Colomé Ferrer
Affiliation:
Universitat de Barcelona

Abstract

Small landownership had an outstanding role in determining the process of viticultural specialization that some well-defined territories known as “comarcas” experienced in eighteenth and nineteenth-century Catalonia. The net product these small landholdings yielded was not enough to safeguard the reproduction of the peasant family units closely linked to those small areas devoted to vineyards. It is for this reason that this article analyzes the different strategies these families developed in order to guarantee their reproduction, either as consumption or production units.

Resumen

En la Cataluña de los siglos XVIII y XIX, la pequeña propiedad de la tierra jugó un papel determinante en el proceso de especialización vitícola que conocieron diferentes comarcas catalanas. El producto bruto que se obtenía en estas pequeñas propiedades difícilmente podía garantizar la reproducción de las unidades familiares campesinas vinculadas a estas pequeñas superficies de viñedos. Es por ello que en este artículo se analizan las diferentes estrategias seguidas por estas familias a la hora de garantizar su reproducción, tanto como unidades de consumo como de producción.

Type
Artículos
Copyright
Copyright © Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid 2000

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

BIBLIOGRAFÍA

Arnabat, R. (1990): «Notes sobre la conflictivitat senyorial al Penedés (1759–1800)», Estudis d'Història Agraria, núm. 8, pp. 101122.Google Scholar
Barrera González, A. (1990): Casa, herencia y familia en la Cataluña rural, Madrid, Alianza Editorial.Google Scholar
Benach, P. (1911): En defensa de la rabassa morta, Barcelona, Imp. Lit. Arturo Suárez.Google Scholar
Berger, A., y Maurel, F.: Le viticulture et l'économie du Languedoc du XVIIIe siècle a nos jours, Montpellier, Les Editions des Faubourg.Google Scholar
Caminal, E.; Canales, A.; Solà, A., y Torras, J. (1978): «Moviment de Tingres senyorial a Catalunya (1770–1835)», Recerques, núm. 8, pp. 5172.Google Scholar
Cañas I Mané, J. (1907): Explotado delcultiu agrícol, Vilafranca del Penedés, Centre Agrícola del Penedés.Google Scholar
Colomé, J. (1990): «Les formes d'accés a la terra a la comarca de l'Alt Penedès: el contráete de rabassa morta i l'expansió vitícola», Estudis d'Història Agrària, núm. 8, pp. 123144.Google Scholar
Colomé, J. (1996): L'especialització vitícola a la Catalunya del segle XIX. La comarca del Penedés, tesis doctoral, Universitat de Barcelona.Google Scholar
Colomé, J.; Sabaté, A., y Soler, R. (eds.) (1991): El corregiment i parta de Vilafranca del Penedès a l'últim terç del segle XVIII. Respostes al Qüestionari de Francisco de Zamora de Manuel Barba i Roca, Sant Sadurní d'Anoia, Museo de Vilafranca.Google Scholar
Colomé, J., y Valls, F. (1994): «La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX. Notes per a una reflexió», Recerques, núm. 30, pp. 4768.Google Scholar
Colomé, J.; Saguer, E.; Vicedo, E. (1996): «Las condiciones de reproducción económica de las unidades familiares campesinas en Cataluña a mediados del siglo XIX. Una propuesta metodológica», Actas del VIII Congreso de Historia Agraria, Salamanca, pp. 91106.Google Scholar
Cots, A. (1984): «Aproximadé al estudi deis conflictes senyorials a Catalunya (1751–1808)», Estudis d'Historia Agraria, núm. 4, pp. 241268.Google Scholar
Durán I Cañameras, F. (1932): El problema agrario en Cataluña (la cuestión de la rabassa morta), Barcelona.Google Scholar
Durán I Pujol, M. (1985): «L'evolució de Tingres senyorial a Catalunya (1500–1799)», Recerques, núm. 17, pp. 742.Google Scholar
Ferrer Alòs, Ll. (1987): Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIII–XIX), Barcelona, Abadía de Montserrat.Google Scholar
Ferrer Alòs, Ll. (1991): «La pequeña explotación en un viñedo de la Cataluña central en los siglos XIX y XX. Consideraciones sobre su evolución y comportamiento», en Saavedra, P. y Villarés, R. (ed.), Señores y campesinos en la Península Ibérica, siglos XVIII–XX, vol. II, pp. 3462, Barcelona, Crítica.Google Scholar
Ferrer Alòs, Ll. (1994): «Notas sobre la familia y el trabajo de la mujer en la Cataluña central, siglos XVIII–XX», Boletín de la Asociación de Demografía Histórica, XII, núm. 2–3, pp. 201232.Google Scholar
Fontana, J. (1980): «Crisi camperola i revolta carlina», Recerques, núm. 10, pp. 716.Google Scholar
Fradera, J. M. (1987): Indústria i mercat. Les bases comercials de la industria catalana moderna (1814–1845), Barcelona, Crítica.Google Scholar
García, A., y Soler, R. (1997): «La formación de un centro industrial textil en Cataluña. Vilanova i la Geltrú durante la primera etapa de la revolución industrial», VI Congreso de h Asociación de Historia Económica, IX sesión especializada: la riqueza de las regiones, Girona, pp. 173187.Google Scholar
Garrabou, R.; Pujol, J., y Colomé, J. (1991): «Salaris, ús i explotado de la força de treball agrícola (Catalunya, 1818–1936)», en Recerques, núm. 24, pp. 2352.Google Scholar
Garrabou, R.; Pujol, J.; Colomé, J., y Saguer, E. (1992): «Estabilidad y cambio de la explotación campesina (Cataluña, ss. XIX–XX)», en Garrabou, R. (coord.), Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, pp. 1592, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.Google Scholar
Gavignaud, G. (1983): «Propietaris viticultors al Rosselló», Estudis d'Historia Agraria, núm. 6, pp. 755.Google Scholar
Catalunya, Generalitat De (1985): Compilado del dret civil de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Giménez Guited, F. (1862): Guía fabril e industrial de España, Barcelona, Libr. del Plus Ultra.Google Scholar
Giralt, E. (1982): «La propietat i l'explotació de la terra durant el segle XIX», en Història econòmica de la Catalunya contemporània. 2. S. XIX. Pobladó i agricultura, Barcelona, Enciclopèdia catalana.Google Scholar
Girona, P. J.; Boix, J. M., y Jansana, A. (1923): La rabassa morta. Informe al Instituto de Reformas Sociales y Memoria, Barcelona, Instituto Agrícola Catalán de San Isidro.Google Scholar
Gutiérrez, M. (1994): «Tradición y cambio tecnológico: la industria papelera española, 1750–1936», en Nadal, J. y Catalán, J. (eds.), La cara oculta de la industrialización española. La modernización de los sectores no líderes (siglos XIX y XX), pp. 341368, Madrid, Alianza.Google Scholar
Llovet Mont-Ros, J. (1937): «Apunts d'economia agrícola», en Butlletí del Departament d'Agricultura, núm. 4, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Massanell, A. (1988): De la Vilafranca del 1803, Sant Sadurní d'Anoia, Instituí d'Estudis Penedenses.Google Scholar
Moreno, B. (1995): La contractació agraria a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contráete de rabassa morta i l'expansió de la vinya, Barcelona, Fundació Noguera.Google Scholar
Morilla, J. (1989): «Cambios en la viticultura de Andalucía oriental durante la crisis de finales del siglo XIX. Estudio sobre los datos de los informes consulares británicos», Revista de Historia Económica, núm. 1, pp. 157193.Google Scholar
Muñoz, F. (1990): Creixement demogràfic, mortalitat i nupcialitat al Penedés. Segles XVII–XIX, tesis doctoral, Universitat Autónoma de Barcelona.Google Scholar
Nadal, J. (1983): «La poblado agraria al segle XVIII», en Història de Catalunya, vol. 4, pp. 257272, Barcelona, Salvat.Google Scholar
Nadal, J., y Maluquer, J. (1985): Catalunya la fàbrica d'Espanya, 1833–1936, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.Google Scholar
Nadal, J., y Tafunell, X. (1992): Sant Martí de Provengáis, pulmó industrial de Barcelona (1847–1992), Barcelona, Columna.Google Scholar
Palazzi, M. (1994): «Rotture di equilibri tradizionali nella relazioni fra i sessi. I nuovi ruoli familiari e lavorativi delle donne contadine durante la crisi agraria», Instituto «Alcide Cervi». Annali 1992–1993, pp. 197203.Google Scholar
Pech, R. (1975): Entreprise vitícole et capitalisme en Languedoc-Roussillon. Du philloxéra aux crises de mévente, Toulouse, Le Mirail.Google Scholar
Pellejero, C. (1990): La filoxera en Málaga. Una crisis del capitalismo agrario andaluz, Málaga, Ed. Arguval.Google Scholar
Postel-Vinay, G. (1994): «La desintegració dels mercats de treball a la França del segle XIX», Recerques, núm. 29, pp. 109127.Google Scholar
Raventós, y Domènech, M. (1911): Laverema, Libr. de Alvar Verdaguer.Google Scholar
Roig, y Armengol, M. (1890): Memoria acompañatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona, Barcelona, Establecimiento Tipográfico la Academia.Google Scholar
Santamaría, V. (1878): La rabassa morta y el deshaucio aplicado a la misma, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Alfonso Bassas.Google Scholar
Santamaría, V. (1894): El contrato de aparcería. Sobre plantaciones de viñas según el artículo 1.656 del Código Civil, Madrid, Libr. Fernando Fé.Google Scholar
Simón Tarrés, A. (1987): «La familia catalana en el Antiguo Régimen», en VVAA, La familia en la España meditenánea (siglos XV–XIX), pp. 6593, Barcelona, Crítica.Google Scholar
Soler, R. (1995): Desenvolupament comercial y creixement industrial a Catalunya. Vilanova i la Geltrú, 1839–1914, trabajo de investigación del doctorado interuniversitario en Historia Económica, Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona.Google Scholar
Terradas, I Saborit, I. (1980): «Els origens de la institució de l'hereu a Catalunya», en Quaderns de l'ICA, núm. 1, pp. 6598.Google Scholar
Terradas, i Saborit, I. (1982): El món historie de les masies, Barcelona, Curial.Google Scholar
Thompson, E. P. (1995): Costumbres en común, Barcelona, Crítica.Google Scholar
Torras Elías, J. (1976): Liberalismo y rebeldía campesina, 1820–1823, Barcelona, Ariel.Google Scholar
Torras Elías, J. (1984): «Especialización agrícola e industria rural en Cataluña en el siglo XVIII», Revista de Historia Económica, núm. 3.CrossRefGoogle Scholar
Valls, F. (1996): La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior. L'Anoia, 1720–1860, Barcelona, Abadía de Montserrat.Google Scholar
Valls, F. (1997): «Contractació a rabassa morta i conjuntura vitícola a Catalunya, 1720–1850», Estudis Histories: Documents de l'Arxiu de Protocols, núm. 15, pp. 299334.Google Scholar
Vilar, P. (1985): Catalunya dins l'Espanya moderna, vol 3, Les transformacionsagráries del segle XVIII català, Barcelona, Edicions GZ (3.a ed.).Google Scholar